dimecres, 24 de novembre del 2010

TOCANT EL CEL

Algunes teories intenten explicar per què els badalls s’encomanen però la veritat és que no n’hi ha cap que es pugui demostrar. El què sí té un fonament científic, és que els badalls serveixen per oxigenar el cervell.

Chamonix, per tots aquells a qui us agradi la muntanya, és un dels millors llocs on podeu anar. Jo intento anar-hi uns dies cada any des d’en fa molts i la veritat... no me’n canso. A part d’estar situat en un lloc estratègic, entre França, Itàlia i Suïssa, la mateixa vall on està situat el poble de Chamonix, ofereix moltíssimes possibilitats. S'hi pot anar a qualsevol època de l’any, però per als qui no els agradi l’esquí, el millor moment per anar-hi és entre finals d’abril i setembre. És ple d’excursions per fer a peu o combinades amb els remuntadors o trens alpins repartits per tota la vall. Evidentment, si el que us agrada és l’alpinisme, és el lloc ideal. Hi ha vies per a tots els nivells. A més a Chamonix centre hi ha la “maison de la montagne” i l’escola de guies, on és fàcil assessorar-se. Pel què fa als comerços especialitzats en esports d’aventura, no us els acabareu. Pels alpinistes de tot el Món, Chamonix està considerada la capital d’aquesta disciplina.

dilluns, 22 de novembre del 2010

QUI SOM?

En la majoria de noves relacions, quan ens presentem, immediatament després de dir com ens diem, treiem la targeta de presentació. És a dir, em dic.. i treballo.. Si no ho fem, probablement la segünet pregunta que ens farà el nostre interlocutor serà "i què fas?" I nosaltres donarem per fet que ens demana per la nostra posició en el món laboral. És possible que, segons en quin context ens ho demani aquesta persona, ni tant sols li interessi, però és un mecanisme automàtic i no és de mala educació preguntar-ho.
Si en conèixer algú de nou ens presentèssim dient el nostre nom i acte seguit expliquèssim lo feliços o infeliços que som o, senzillament explicant a què ens dediquem durant el nostre temps LLIURE, probablement, la persona que estem coneixent pensaria que som un "bitxo raro".
Bé, doncs em presento. Em dic Pau, sóc més feliç que infeliç, tinc bona gent a prop i, probablement, la meva passió més important es la muntanya, des de molts punts de vista diferents.