En la majoria de noves relacions, quan ens presentem, immediatament després de dir com ens diem, treiem la targeta de presentació. És a dir, em dic.. i treballo.. Si no ho fem, probablement la segünet pregunta que ens farà el nostre interlocutor serà "i què fas?" I nosaltres donarem per fet que ens demana per la nostra posició en el món laboral. És possible que, segons en quin context ens ho demani aquesta persona, ni tant sols li interessi, però és un mecanisme automàtic i no és de mala educació preguntar-ho.
Si en conèixer algú de nou ens presentèssim dient el nostre nom i acte seguit expliquèssim lo feliços o infeliços que som o, senzillament explicant a què ens dediquem durant el nostre temps LLIURE, probablement, la persona que estem coneixent pensaria que som un "bitxo raro".
Bé, doncs em presento. Em dic Pau, sóc més feliç que infeliç, tinc bona gent a prop i, probablement, la meva passió més important es la muntanya, des de molts punts de vista diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada