REMAR JUNTS? ...CAP A ON?

Cap a on? Això no és cosa dels remers. Els remers han de remar i prou. Si sabessin cap a on, molts deixarien de fer-ho, i el vaixell naufragaria.

Quan el missatge “hem de remar junts” ens arriba, probablement, ho fa de molt amunt, de dalt de tot. Aquest eufemisme és el “làtig” 2.0. És una fuetada per centrar l’atenció de la tripulació. El cas és que funciona.

És un missatge carregat de símbols positius. Hem (empatia, equip, tots…) de remar (esforç, valentia…) junts (grup, objectiu comú, iguals…). Però quan des de dalt projecten el missatge cap avall, per què ho fan? Ofereixen alguna recompensa als de baix? O els ho demanen a canvi de res? Remar més per arribar allà mateix no sembla massa motivant, no? O potser algú aprofita l’esforç de tots per arribar més lluny?

Mmmm, ara mateix no sé donar resposta a cap de les preguntes que plantejo… Però el Món és rodó i ple d’aigua. Ens podríem passar la vida remant al seu voltant i tornar sempre al mateix punt, alhora que uns quants és dediquen a pujar muntanya amunt, per estar cada cop més a prop del cim.

Remar junts seria bonic si després, els remers, també tinguessin el seu trosset de muntanya.